EL CULTIU DE MÚRGULES

Recentment he vist tres fotos en blocs i a Facebook molt interessants, tot i que similars. Espero que els autors no es molestin si les insereixo en aquest bloc. Què tenen en comú les tres imatges? Doncs, que les múrgoles apareixen agrupades, en una florada massiva. Els rovellons, les llenegues i els marçots, per exemple, algun cop fan florades d'aquesta mena, però en les múrgoles és més corrent. Per quina raó?

Extreta del bloc d'en Bartomeu Sala, "El bloc d'en Tomeu"

La principal raó és que, a diferència del que passa en la gran majoria de bolets, en les múrgoles els bolets no apareixen del miceli vegetatiu. Neixen directament d'unes estructures de resistència que anomenem esclerocis. Esclero- significa endurit, per tant els esclerocis són uns agregats de miceli molt endurits,  que semblen com una mena de xufes.

Extreta del Facebook de Boletaires de Catalunya,
enviada per Josep Sala Colom

Per tant, durant el cicle anual de la vida del miceli de la múrgola, aquest va acumulant pels dies de dificultat totes les reserves en forma d'esclerocis, esclerocis que es mantenen vius, en el terra, per quan arribin les dificultats. Per tant, en el lloc on viu el miceli de múrgoles, i amb els anys, es van acumulant esclerocis que queden en vida latent, constituint el que anomenem un banc d'esclerocis. 

Cada primavera, alguns esclerocis germinen i formen bolets, formen múrgoles. Com que els esclerocis són menuts i contenen poques reserves, les múrgoles són bolets de poca carn, buits per dins.

Per tant, el que ens permeten deduir les fotos és que, per alguna circumstància que desconec, el miceli de les múrgoles van produir els esclerocis agrupats, en un mateix punt, i que (tampoc en se la raó) per alguna circumstància han fructificats TOTS ALHORA.

Extreta del Facebook de Wildmushroomhunting,
feta per Jeff Gonnella

Des de fa uns anys, els micòlegs intentem cultivar en laboratori els esclerocis de múrgola, amb la intenció de induir-los posteriorment a produir bolets, a fructificar. 

Recentment ( octubre de 2011) s'ha publicat un treball molt interessant en que es dona una empenta a l'obtenció d'esclerocis.  De fet, han comprovat que si disposem en un recipient grans de sègol, compost i guix, ho esterilitzem i sembrem amb miceli de múrgola, en 4 setmanes s'obtenen ABUNDANTS esclerocis de múrgola.

És un  gran pas, ja que en la recerca de la producció d'esclerocis s'havia arribat a un camí que semblava no tenir sortida. I han estat uns investigadors joves, que tornant a repetir els passos anteriors, han trobat una solució senzilla per a produir-ne en gran quantitat. 

Per tant, ara ja ho tenim millor. Podem produir esclerocis i estendre'ls en el jardí, fins i tot, podem pensar en sembrar-ne de manera extensiva. Però per a produir múrgoles de manera comercial encara ens manca un pas: Com podem induir la fructificació dels esclerocis de manera senzilla, segura i ràpida?. Sabem que el foc és un sistema (els incendis indueixen la fructificació massiva d'esclerocis), el carboneig, la fragmentació.....Ens cal un pas, però sens dubte ho tenim MOLT MES A PROP.